A vegades l’altre s’estima massa…
… i no et deixa estimar-te a tu
… i no et deixa estimar-te a tu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Els meus somnis
Sentimentari
- Alegria (1)
- Amistat (3)
- Amor (10)
- Ànim (1)
- Apatia (1)
- Arrepentiment (1)
- Avorriment (1)
- Bogeria (3)
- Buidesa (1)
- Canvi (2)
- Confiança (1)
- Confusió (3)
- Culpabilitat (1)
- Curiositat (3)
- Decepció (1)
- Decisió (3)
- Desamor (1)
- Desencant (3)
- Desig (5)
- Desil·lusió (1)
- Dolor (1)
- Dubte (8)
- Emoció (4)
- Esperança (10)
- Eufòria (1)
- Felicitat (1)
- Força (1)
- Frustració (2)
- Idealització (2)
- Il·lusió (15)
- Impotència (3)
- Impuls (1)
- Incertesa (2)
- Indecisió (2)
- Indiferència (2)
- Indignació (1)
- Inferioritat (3)
- Inseguretat (3)
- Introspecció (6)
- Meditació (1)
- Melancolia (1)
- Motivació (2)
- Nervis (4)
- Nostàlgia (11)
- Oblit (1)
- Optimsime (1)
- Orgull (2)
- Passió (3)
- Por (6)
- Ràbia (4)
- Records (7)
- Renovació (1)
- Resignació (2)
- Satisfacció (6)
- Seguretat (3)
- Soledat (3)
- Sorpresa (2)
- Timidesa (3)
- Tristesa (8)
- Valentia (9)
- Vergonya (3)
- Vida (1)
1 comentari:
A vegades, també, l'altre vol que l'estimis massa i, al final, acabes per oblidar-te que el més important és estimar-te a tú...
Els insectes han mort, però la meva ànima segueix patint el desamor i els infortunis que tant el tábano com el pequeño saltamontes van experimentar en vida.
Publica un comentari a l'entrada