Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Records. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Records. Mostrar tots els missatges
8.3.10
1.8.09
Le vide (I): mi vida en una caja de cartón

Y va quedando vacío.
Y va quedando el vacío.
Un pedacito de falda. Un papel del Renoir de la peli Salvador. Un DIN-A4 con un Carpe Diem enorme escrito a mano. Las instrucciones de un test de embarazo. Jeroglíficos varios donde descifro: tretze petons (mínim) y allargar la nit al màxim. Otro papel del Renoir, esa vez de la peli Tropa de Élite. Dibujos varios en servilletas de bares. Un ets massa ESPECIAL. El emboltorio de un caramelo de fresa. Otro papel del Renoir, ahora de la peli AzulOscuroCasiNegro. Una multa de coche en fecha 02.09.08. Títulos de películas en más servilletas de bares. Un papelito con un sueño erótico. Una confesión dividida en mil pedacitos de papel.
Todo es efímero menos el recuerdo.
...
22.5.09
17.3.09
17 de març

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí i Pol
24.8.08
Ells

Me di cuenta que la inicial de los ocho meses del año transcurridos hasta el momento se correspondía con la inicial de todos y cada uno de sus nombres. Se trataba, entonces, de una bonita correspondencia que me llevó a pensar que, en ningún caso me había equivocado. De G, F, M, A, M, J, J y A podía inferir conclusiones varias, mejores y peores. Pero ahora confirmo que todos resultaron imprescindibles, de la misma forma que no hay Junio sin Marzo o Febrero sin Enero.
I suscitat per una barreja de
Curiositat,
Records,
Satisfacció
1.7.08
De Ella a Ell
I, curiosament, el que un dia va ser per a Ell -l'heroi antifranquista- ara és per a mi. La data de publicació és de 1974, així que potser no el va poder arribar a llegir. Engulleixo aquest cubisme literari amb una expressió de sorpresa i confusió. De nou, surrealisme. ¡Bé! Però de fons, el maleït realisme.
A rose is a rose is a rose...
...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


