Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Valentia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Valentia. Mostrar tots els missatges

15.6.09

Totalement, tendrement, tragiquement.

Et mes seins, tu les aimes?
Oui, énormément …
Qu’est-ce que tu préfères?
Mes seins ou la pointe de mes seins?
Je sais pas. C’est pareil .
[...]
Tout ? Ma bouche, mes yeux, mon nez, mes oreilles?
Oui, tout.
Donc tu m’aimes totalement.
Oui. Je t’aime totalement, tendrement, tragiquement.

13.2.09

Estímulo-respuesta



Probablemente, en la vida, ni todo efecto tiene una causa lógica ni toda causa viene inducida por el efecto previsto. Algunas veces, las razones son inexplicables; otras, simplemente no hay razones. Pero el paradigma del estímulo-respuesta siempre está ahí puesto que incluso una no-respuesta puede ser considerada perfectamente una respuesta como cualquier otra. Todo, absolutamente todo, tiene algún tipo de incidencia en el mundo, en los demás. Uno mismo es Alguien cuando llega a ser consciente de eso, de las influencias que ejerce y que recibe en un mundo contingente, continuamente en transición. Y es preciosa la sensación de ser Alguien, de pensar ser pensado. Aunque sea un instante.

...

11.1.09

Última reflexió


I no saps on està el parèntesis. Si la vida italiana és la bombolleta quimèrica que pensaves o si han estat aquests darrers dies a Barcelona l’expressió efímera d’una circumstància insòlita. Tot se t’escapa de les mans. Ja no saps què t’espera allà i, en realitat, tampoc saps què vols que t’esperi. Et mantens a l’expectativa, només necessites un petit impuls per pal·liar la inseguretat aparentment irremeiable. D’altra banda, encara ets menys capaç d’imaginar què trobaràs quan retornis a Barcelona. Perquè aquí és ple de casualitats sorprenents i de reaccions que no entens. No pots precisar qui apareixerà i qui decidirà desaparèixer de la ciutat comtal. La lògica de les coses és cada vegada més absurda. Mentre que per a uns, sembla que no hi hagi un punt entremig entre un tot o un res; als altres, una mediocricitat anodina ja els va bé. Així que tot és tan relatiu que m’esdevé una inexorable lluita interna entre impavidesa i timidesa. Un vull i no puc, un puc i no vull. Constant, perseverant. Però ja m'agrada la incertesa, em fa somiar.

...

25.11.08

Il silenzio è d'oro



Aprecia los pequeños movimientos intangibles, inaudibles, invisibles.

Para hablar no siempre hacen falta palabras. Il silenzio è d’oro.


...

1.9.08

Ciao Barcelona!

...


11.6.08

Tulse Luper


Escribir sobre el cuerpo de alguien puede paracer sorprendente, especialmente si lo ilustra Greenaway. Fue así como (M) y su entorno se dejaron captivar por la rareza y la excentricidad de tal acontecimiento fílmico. Pero no hubo un próximo reencuentro con el mismo hasta la última noche de aquel viaje parisino, cerca de Rue Mouffetard. Si saberlo, (C), (A) y (M) avanzaban siguiendo los pasos que alguna vez había seguido el asombroso soñador de Bertolucci, que se acostaba cada noche a escasos metros del lugar… y al que soñaban –sólo soñaban- encontrar. De no haber coincidido con caras conocidas y desconocidas a la vez, no hubieran podido concebir tan grande agitación y entusiasmo. La situación propició un vínculo entre los sagitarios, que permitió que (M) se dejara seducir por (M*) y las numerosas lecciones de experiencia que le resultaron temporalmente útiles. (M) indagó y descubrió, así, la relación de (M*) con Greenaway y su aparición en Las Maletas de Tulse Luper. El hecho arrastró una aparente insignificancia hasta que (M) descubrió uno de los escenarios de la película. De entre todos los cerezos del mundo, el director inglés se había decantado por los de su reducida aldea y, concretamente, por los de su familia, de manera que estableció trato con los mismos. (M) lo recordaba, pero nada hasta la fecha le había llevado a relacionarlo. Quizás, entonces, no fue la primera vez que (M) y (M*) coincidieron. Quién sabe. A lo largo de aquella noche parisina, (M*) le regalo a (M) bonitas lecciones de amor… Y, curiosamente, (M) ahora descubría que alguien de especial importancia para su felicidad también sentía una extraña admiración por Greenaway y, principalmente, por Las Maletas de Tulse Luper. Era como si todo su reducido mundo girara entorno de una película…

10.6.08


No sé
si soy
indecisa
o no.

2.6.08

MAN RAY

I va ser com una derrota victoriosa, inexplicable i entendridora. Mentre les paraules em feien adonar que havia perdut una batalla que ni tan sols havíem iniciat, no podia evitar pensar en com de meravellós havien estat aquells instants compartits. Encara que sembli innocent, me n’adonava que m’evitaves i no per timidesa. Però al llarg de la vesprada, vaig saber apreciar que la distància no és només una qüestió temporal, ni tan sols una raó física entre la meva estimada França i el destí italià que m’espera. Malgrat els meus anhels també nòmades, potser hagués resultat impossible coincidir. La distància és mental i emocional. Però necessitava fer-ho per sentir-me viva, fins i tot malgrat el pateitisme que envoltava la situació. Era una casualitat propiciada que va esdevenir una casualitat de debò al descobrir que mai més, a partir de llavors, hagués pogut esdevenir-se. Per a mi, va ser molt més substancial del que qualsevol pugui imaginar. Deu ser la meva tendència idealitzadora. Però, en el fons, només sentia la necessitat de córrer i sortir per veure d’on havia sortit…


23.3.08

Doncs... encercla'm, please!

Cercles, ai, sí...