Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Els meus somnis
Sentimentari
- Alegria (1)
- Amistat (3)
- Amor (10)
- Ànim (1)
- Apatia (1)
- Arrepentiment (1)
- Avorriment (1)
- Bogeria (3)
- Buidesa (1)
- Canvi (2)
- Confiança (1)
- Confusió (3)
- Culpabilitat (1)
- Curiositat (3)
- Decepció (1)
- Decisió (3)
- Desamor (1)
- Desencant (3)
- Desig (5)
- Desil·lusió (1)
- Dolor (1)
- Dubte (8)
- Emoció (4)
- Esperança (10)
- Eufòria (1)
- Felicitat (1)
- Força (1)
- Frustració (2)
- Idealització (2)
- Il·lusió (15)
- Impotència (3)
- Impuls (1)
- Incertesa (2)
- Indecisió (2)
- Indiferència (2)
- Indignació (1)
- Inferioritat (3)
- Inseguretat (3)
- Introspecció (6)
- Meditació (1)
- Melancolia (1)
- Motivació (2)
- Nervis (4)
- Nostàlgia (11)
- Oblit (1)
- Optimsime (1)
- Orgull (2)
- Passió (3)
- Por (6)
- Ràbia (4)
- Records (7)
- Renovació (1)
- Resignació (2)
- Satisfacció (6)
- Seguretat (3)
- Soledat (3)
- Sorpresa (2)
- Timidesa (3)
- Tristesa (8)
- Valentia (9)
- Vergonya (3)
- Vida (1)
2 comentaris:
Ai Petite,
sort i vida! ;-)
P.D. Tinc el cap a punt d'explotar perquè el Helmut m'acaba d'explicar més excentricitats de les seves. M'estic convertint en la seva intèrpret principal: tothom em ve a dir que és molt raro i jo he d'aclarir que només és un pèl peculiar. És graciós tot plegat! Es veu que el seu ídol és el Klaus Kinski, que era el pare de la Natassja i que era un pazzo en potència o, com diu en Helmut, un "eccentrico egocentrico".
En fi, visca la raresa i, va, per què no, visca els Raros! (Ahhh, si ho sabessin! Ya me contarás...)
Gràcies per posar color i forma a tot allò encara eteri.
Publica un comentari a l'entrada