Ah, c'était ça la vie!
...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Els meus somnis
Sentimentari
- Alegria (1)
- Amistat (3)
- Amor (10)
- Ànim (1)
- Apatia (1)
- Arrepentiment (1)
- Avorriment (1)
- Bogeria (3)
- Buidesa (1)
- Canvi (2)
- Confiança (1)
- Confusió (3)
- Culpabilitat (1)
- Curiositat (3)
- Decepció (1)
- Decisió (3)
- Desamor (1)
- Desencant (3)
- Desig (5)
- Desil·lusió (1)
- Dolor (1)
- Dubte (8)
- Emoció (4)
- Esperança (10)
- Eufòria (1)
- Felicitat (1)
- Força (1)
- Frustració (2)
- Idealització (2)
- Il·lusió (15)
- Impotència (3)
- Impuls (1)
- Incertesa (2)
- Indecisió (2)
- Indiferència (2)
- Indignació (1)
- Inferioritat (3)
- Inseguretat (3)
- Introspecció (6)
- Meditació (1)
- Melancolia (1)
- Motivació (2)
- Nervis (4)
- Nostàlgia (11)
- Oblit (1)
- Optimsime (1)
- Orgull (2)
- Passió (3)
- Por (6)
- Ràbia (4)
- Records (7)
- Renovació (1)
- Resignació (2)
- Satisfacció (6)
- Seguretat (3)
- Soledat (3)
- Sorpresa (2)
- Timidesa (3)
- Tristesa (8)
- Valentia (9)
- Vergonya (3)
- Vida (1)
1 comentari:
:)
Va ser molt curiós veure'ls en pantalla... I, a més, era el que tu deies: que eren ELLS com els vam veure NOSALTRES. Ja només per això, ahir quan sortien en pantalla eren una mica nostres, més que dels altres teleespectadors. ;)
I era molt bo perquè hi sortien tres noies. Una, la que era la novieta d'M, era com tu (molt fort): rossa, ulls clars. Després n'hi havia una que era com la Ximple Parisina (l'actriu catalana que feia de mare d'M). I, finalment, la tercera era com jo, ulls foscos i cabells arrissats. Sí sí, molt fort.
Saps com es deia el Rapha? François... Oh la la! :D
Ahir a la tele ens van fer un homenatge!
Publica un comentari a l'entrada