Cuando Gregorio Samsa se despertó una mañana después de un sueño intranquilo, se encontró sobre su cama convertido en un monstruoso insecto.
Franz Kafka
¿És això, oi?Ara faria un Control + Z (deshacer) i tornaria a les onze del vespre d'aquell 26 de maig, al lloc de la fotografia. Un altre cop. I un altre... Sense haver patit la metamorfosi, aquesta vegada.
1 comentari:
És una llàstima que, tot i sovint tenir les coses clares sobre el que desitjem en un moment clau, contínuament siguem Gregor(s) Sams(es).
És com si tot el que somiem quan creiem que som més nosaltres, s'esborrés en el moment de posar-ho en pràctica. I llavors ja no som més nosaltres. Fins que tornem a somiar i pensem que per què vam ser un insecte fastigós i no allò que pensàvem que érem.
I llavors tornem a no saber què som.
Haurem de vigilar que ningú ens vulgui aixafar amb una escombra ni que ens isolin en una habitació. De vegades, tinc por que això ja sigui ara. Brrr.
Com s'aprèn a ser segur? A ser un mateix, sempre?
(O com l'Enid i la Rebecca. O com dos ghost-worldianes davant el Panteó intimidant un tímid Cyril Quiret II.)
Publica un comentari a l'entrada