Florència als nostres peus
Malgrat que tot vagi bé o aparentment bé, és com si un cop al mes hagués d'arribar a casa a les quatre de la matinada contenint-me les llàgrimes i amb la sensació de què res ja tornarà a ser com abans.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada