- Ahora está soñando. ¿Con quien sueña? ¿Lo sabes?
- Nadie lo sabe
- Sueña contigo. Y si dejara de soñar, ¿qué sería de tí?
- No lo sé
- Desaparecerías. Eres una figura de su sueño. Si se despertara ese Rey, te apagarías como una vela.
La Chinoise... Una nit de reflexions revolucionàries ben a la vora del número 68 del carrer París. Un bombardeig de colors, imatges i paraules sense massa sentit que només em porten a la mítica conclusió de Voltaire: matar un home per defensar una idea no és defensar una idea, és matar un home. Sens dubte, si el Vietnam es crema jo no crido Mao Mao... Nit dreamer de divendres compeltada amb una dosi mediterrània, uns cigarrets i música en directe.
2 comentaris:
Ma!
Jo també em vaig quedar amb la frase del títol del post, mola.
Ja et vaig dir que em va agradar el divendres dreamer, però encara m'agrada més pensar en tots els que vindran (el teu LeCool Dreamer és very motivating! :D)
A falta de treballs universitaris interessants potser ens haurem de refugiar en les noves sotides ociointel·lectuals...
Una camarada,
Tu.
ei Ma !
avui he llegit el teu missatge al meu fotolog...
que jevi.. las enviat avui i avui jo he mirat el fotolog i he baixat fins a baix per veure si algú havia escrit (quan fa com 3 mesos que no baixo fins abaix)... i MIRA! SÍ!
pues nada, ara tescriure tambe al fotolog pq potser no miraràs si ta escrit algu aki...
Publica un comentari a l'entrada