Salí a correr para transpirar mucho, así no tenía en el cuerpo agua para llorar
No em sento així, però sé que l'haurà sentit. És d'ell, d'en Wong Kar-wai.
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Aquesta imatge és precisosa i el text m'encanta, és genial això de transpirar per no tenir aigua per plorar... Però, a vegades, ve de gust plorar, et deixa relaxat (més que no pas no plorar), és una sensació única. Podríem dir que m'agrada plorar.
M'agrada molt que comentis els contes del meu blog! Aviat tindràs notícies del mosquit, vigila que no et piqui...
El títol del blog de la Serra és molt original, només a tu se't podria haver ocorregut.
Aquests comentaris cada vegada semblen més un "peloteo mútuo", jajaja, però és la veritat!
Posa els links dels nostres blogs al blog de la Serra, hem de crear una xarxa bloggera!!!
1 comentari:
Aquesta imatge és precisosa i el text m'encanta, és genial això de transpirar per no tenir aigua per plorar... Però, a vegades, ve de gust plorar, et deixa relaxat (més que no pas no plorar), és una sensació única. Podríem dir que m'agrada plorar.
M'agrada molt que comentis els contes del meu blog! Aviat tindràs notícies del mosquit, vigila que no et piqui...
El títol del blog de la Serra és molt original, només a tu se't podria haver ocorregut.
Aquests comentaris cada vegada semblen més un "peloteo mútuo", jajaja, però és la veritat!
Posa els links dels nostres blogs al blog de la Serra, hem de crear una xarxa bloggera!!!
Publica un comentari a l'entrada